161. CEIP JOAN MARAGALL Centre pºblic d'ensenyament. Imparteix segon cicle d'educaci³ infantil i prim ria del barri de Sant josep. http://www.xtec.es/centres/a8034266/

L'Hospitalet de Llobregat Els mestres de l'escola Revista "La Tinta Fresca" Tallers ... Casal d'estiu 2004 Sant Josep, 28 08901 - L'Hospitalet Telf.Fax: 93.338.72.90 a8034266@centres.xtec.es

162. Jmterricabras Text de la confer¨ncia en la qual josep Maria Terricabras reflexiona sobre aquests termes i altres de relacionats com sostenibilitat i diversitat. http://www.idfconvergencia.org/arxiu/apunts3/jmterricabras.html

JOSEP M. TERRICABRAS Divendres, 10 de juliol Filòsof Va néixer a Calella, al Maresme, l'any 1946. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster, a Alemanya, de la qual ha estat docent. Catedràtic de batxillerat de Filosofia a l'IB Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, també ha estat professor del Departament de Matemàtiques de la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona i director de la seva Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, entre els seus llibres destaquen Fer filosofia avui Ètica i llibertat La comunicació (1996) i Atreveix-te a pensar TAULA RODONA Identitat i globalització Em limitaré a fer alguna reflexió sobre cadascun dels dos termes que ens proposen, una reflexió que confio que sigui complementària tant amb el que ha dit Josep M. Esquirol com amb el que segurament dirà Salvador Cardús; si no és així, ja em desmentirà.

163. Els Dictats D'amors De Josep Piera Pr²leg a l'obra po¨tica completa de josep Piera, per Eduard J. Verger. http://www.llibreweb.com/lipmic/verger/articles/dictats.htm

Eduard J. Verger, Versos i altres escrits Els dictats d'amors de Josep Piera Ave Fenix Qasida (1972) i Natanael plaquettes los venecianistas o de Cairell terra incognita Siglo de Oro i de Nosaltres els valencians Renou: la pluja ascla els estels: renou Conec aquests turons. l’altre punxent de l’argelaga orca, aquell entorcillat de l’antiga olivera, els verderols dels pins. Els conec. altre del no ser-hi Jo no hi era. Qasida jo tu a priori L’entorn es fa, per fi, assequible a la sensibilitat d’un jo anomenar El somriure de l’herba un pot de terrissa amb un ramell de llapissers un feixet de papers, manuscrits de l’oblit una paret per fons un rellotge aturat damunt la barana la lleu fotografia d’un conegut miracle el cendrer lluny i net. i amb paraules precioses designa l’estimada. El somriure de l’herba o en . El poeta s’observa a si mateix, una i altra volta, en l’acte de poetitzar: Et veus abocat sobre els signes darrere teu mateix, espectador realitat exterior realitat exterior Mel-o-drama No vull gaudir de la desfeta mentre hi haja una veu que cante un poble.

164. ANNALS Article d'Elena Guardiola i josepEladi Ba±os, publicat a «Sense Amn¨sia Annals de Medicina», vol. 86, nºm. 2 (abril-maig-juny de 2003). http://www.acmcb.es/pages/academ/vidaacad/publica/annals/2003/A2/sense2.htm

SENSE AMNÈSIA ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 8 ABRIL / MAIG / JUNY Salvador Dalí i l’ADN: en el cinquantè aniversari de la doble hèlix Elena Guardiola , Josep-Eladi Baños Unitat d’Informació i Documentació Mèdica. Departament de Recerca i Desenvolupament. Química Farmacèutica Bayer. Barcelona. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona. "L’anunci de Watson i Crick sobre l’ADN és per a mi la prova real de l’existència de Déu" Salvador Dalí La importància d’un aniversari El 25 d’abril de 1953 es publicava a la revista Nature un article que causaria un gran impacte en la comunitat científica, encara que ningú s’imaginava en aquell moment que seria el començament d’una nova època. El publicaven un jove biòleg nord-americà d’Indiana de només 24 anys, James Dewey Watson, i un físic britànic de 36 anys que encara no havia acabat la seva tesi doctoral: Francis Harry Compton Crick. Els noms de Watson i Crick varen quedar indissolublement associats a la història de la biologia, de forma que alguns creien que Watson-Crick era la mateixa persona, com explica el propi Crick a la seva autobiografia What mad pursuit . L’article esmentat, de poc més d’una pàgina, explicava la hipòtesi que l’ADN, responsable per tothom de la transmissió del codi genètic després dels treballs del grup d’Avery

165. IES Provençana Institut pºblic d'educaci³ secund ria, a on s'imparteixen ensenyaments de cicles formatius d'administraci³, m rqueting, edificaci³ i obra civil, inform tica i qu­mica. A Sant josep. http://www.xtec.es/ies-provenzana/

INSTITUT PROVENÇANA Inici Estudis Secretaria Empreses ... Cursets Situat a l'Hospitalet, va ser fundat at 1975, i des de llavors ofereix formació de qualitat. La línia pedagògica del nostre institut fa especial incidència en la formació integral dels nois i noies, potenciant la seva responsabilitat individual i col.lectiva, el respecte per la pluralitat i el desenvolupament de les seves capacitats intel.lectuals i professionals. La majoria dels alumnes que han acabat a l'IES Provençana treballen en la seva especialitat i molts d'ells han decidit continuar els seus estudis a la universitat. Com Venir Convalidacions Universitat: Consulta convalidacions Ja pots consultar els resultats de manera personalitzada Intercanvis A Europa: El provençana Participa al programa Leornardo d'Intercanvi d'estudiants Visita les nostres instal.lacions

166. Júniors Sant Josep -Ontinyent- Grup d'Ontinyent. Activitats, actualitat, imatges, els grups i llibre de visites. http://www.geocities.com/el_canut/

167. Carner - Magisteri Teatre-Mag Poesia €mplia selecci³ de poemes d'aquest autor, i una antologia per a ºs escolar. http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/carner/index.html

josep carner ofrena, llunari antologia per a l'escola i inici MallorcaWeb i Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))

168. SENSE AMNÈSIA Aportacions cient­fiques del Dr. josep Trueta i Raspall. http://www.acmcb.es/pages/academ/vidaacad/publica/Annals/2001/A5/senseamnesia1.h

Eponímia mèdica catalana. El mètode Trueta Elena Guardiola Josep-Eladi Baños Unitat d'Informació i Documentació Mèdica. Departament de Recerca i Desenvolupament. Q. F. Bayer. Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bellaterra. L’epònim "Mètode Trueta. Cura de les fractures obertes per neteja a fons amb aigua i sabó, afaitada, si cal, de les regions immediates, desbridament ampli, extirpació de tots el teixits lesionats (especialment les esquirles d’os), reducció de la fractura i immobilització extensa amb un embenat de guix . També se’l coneix com mètode de Trueta, tractament de Trueta, tècnica de Trueta , mètode espanyol, tècnica de Orr-Bastos-Trueta i tractament d’Orr ". Josep Trueta i Raspall, l’home "Nihil est hic opus disputationibus, sed contemplatione natura tacita" (Allò que ací es diu, no és el producte de discussions, sinó el resultat de la contemplació de la natura) Joan Lluís Vives. "De tradendis disciplinis", (citat per Josep Trueta a "

169. Josep Piera Parlament de Sam Abrams en la presentaci³ del llibre de josep Piera titulat aix­. http://www.ctv.es/USERS/jayala/taula/annexos/joseppiera.htm

LA TAULA DEL BON PROFIT BENIDORM I MARINA BAIXA JOSEP PIERA i RUBIO Escriptor Reproducció dels comentaris de Sam Abrams enla presentació del llibre: Seduccions de Marràqueix de Josep Piera "El llibre de Josep Piera és un autèntic llibre de viatge, un document literari que ens explica com ell va viure aquesta experiència de transformació, que queda incorporada en la seva persona i en la seva personalitat literària. La millor manera de descriure aquest llibre és que és un llibre de celebració, de múltiples homenatges. Ve després de dos grans esforços: Ací s’acaba tot, un llibre de viatges a Sicília publicat el 1993, i El paradís de les paraules, un assaig sobre la poesia aràbigovalenciana medieval publicat el 1995. Joan Ayala var logDomain = 'www.telepolis.com'; var logChannel = 'miweb'; var logPath = 'control_ctv';

170. VilaWeb - Diari Electrònic Independent En motiu de confirmaci³ de l'assist¨ncia a una reuni³ amb dirigents d'ETA, per explorar la possibilitat d'una treva. Adhesions. http://www.vilaweb.com/especials/especial802916.html

Llegir el meu correu: @correu.vilaweb.com Què és VilaWeb? Publicitat Correu Versió text ... English Seccions: Notícies: >El Punt >Europa Press >LesFinances.info >La Premsa >Especials Opinió: >Editorials >Mail Obert >Ara o mai Diaris a VilaWeb: >El Punt >El 9 Esportiu >Barcelona Chronicle >Diari de l'escola >Presència Cercadors: >Nosaltres.com Canals temàtics >Gai >Lletres >Lliga Catalana >Solidaritat >Tecnologia >Telecomunicacions >Campus Àrees >Fòrums >Xats >Les Colles >Enquestes >Biblioteca Serveis: >Correu gratuït >VilaWeb PDF >WAP - PDA >Lletra més gran Edicions locals: Alacant Alcoi Andorra Anglaterra Arenys de Mar Argentona Austràlia Badalona Banyoles Benicàssim Berga Bétera Blanes Calella Canadà Canet de Mar Casamance Castelldefels Castelló de la Plana Castelló d'Empúries Catalunya Nord Cerdanyola del Vallès Ciutat de Mallorca Cocentaina Cornellà de Llobregat Cuba Dénia Eivissa El Campello Elx Emirats Àrabs Euskal Herria Figueres Formentera Franja de Ponent Gandia Gavà Girona Granollers Igualada La Garriga La Seu d'Urgell L'Alguer L'Eixample l'Hospitalet Lima Lleida Malgrat Manacor Manresa Mataró Meliana Menorca Mequinensa Mèxic Moià Molins de Rei Mollerussa Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montserrat Muro Nou Barris Nova York Olesa de Montserrat Olot Ontinyent Pineda de Mar Praga Premià de Mar Puigcerdà Reus Ripoll Ripollet Roda de Ter Sa Pobla Sabadell Salou Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Palomar Sant Boi de Llobregat Sant Celoni Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guixols Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Pere de Ribes Sant Quirze del Vallès

171. Josep Carner Selecci³ de poemes. http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/carner.htm

Poesia catalana d’ahir i d’avui Josep Carner ELS CODONYS TARDORALS RETORN A CATALUNYA SOLITUD SERENA ANGOIXA DE L’ALTA NIT ... ESMENA ELS CODONYS TARDORALS Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa, i corre, embriagada de tanta jovenesa, i amb cara tediosa caminen desmarxades I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat, nosaltres rondinem, esgarriant les passes, dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, i si l’amorosim al caliu de la llar Josep C ARNER Obres completes , Ed. Selecta, Barcelona, 1968. RETORN A CATALUNYA Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi em sobta com un vi el teu escarafall, oh noia catalana.) Com somrieu en hores del vespre, masos blancs, entre pallers de bona companyia, i cada mas ateny en curta rodalia bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs. Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades dir tes llaors, oh terra de salut! enmig de coses fosques i vides oblidades Josep C ARNER Obres completes , Ed. Selecta, Barcelona, 1968. De matinet l’Amor venia, de matinet. —Jo, minyonet, la correntia veia d’amor, mancat de set;

172. SENSE AMNÈSIA Aportacions cient­fiques i biografia del Dr. josep Ignasi Barraquer i Moner, oftalm²leg. http://www.acmcb.es/pages/academ/vidaacad/publica/Annals/2000/A4/guardiola.htm

Elena Guardiola FIGURA 1. Josep Ignasi Barraquer i Moner (1916-1998). Dibuix fet per la seva tia Josefina Barraquer el mes de gener de 1948. " ." Josep Ignasi Barraquer i Moner, l’home A la primeria de la dècada dels 50 va viatjar per països d’Amèrica del Sud i decidí establir-se a Bogotà, on va tornar el 1953 després de doctorar-se. Va començar a treballar en aquella ciutat en un pis de l’Hotel Continental, on operava pacients ambulatoris en un quiròfan adaptat allí mateix; els pacients que necessitaven anestèsia general els operava però en dues clíniques d’aquella capital. Uns mesos més tard traslladà el seu consultori a la Clínica de Marly on va romandre fins el 1968, quan es va traslladar a la Clínica Barraquer, la construcció de la qual s’havia iniciat el 1964 al carrer 100 de Bogotà i que es va inaugurar el 20 de desembre de 1968 amb l’assistència, entre d’altres, del President de la República. Creà també el " ", les funcions del qual són bàsicament de caire científic i docent (amb la "

173. Joan Fuster I La Funció De La Crítica Text de la pon¨ncia de josep Ballester al congr©s en l­nia «La Cultura catalana i l'Acad¨mia» (27 de novembre 8 de desembre del 2000), sobre el pensament de Fuster respecte a la funci³ de la cr­tica. http://www.uoc.es/jocs/3/conferencia/cat/balles2.html

Joan Fuster i la funció de la crítica Què pensava, però, Joan Fuster de la funció de la crítica? En una nota del seu diari, concretament la datada, un 10 de gener del 1956, ens diu: "Amb els seus comentaris i la seua fiscalització, el crític orienta, classifica, discuteix, ordena, identifica el sentit subjacent de les forces creadores de la literatura en uns instants determinats. Sense les decisions del crític, la producció literària d’un país, d’una llengua, mancarà d’un punt de contrast essencial. Res ni ningú no podrien substituir-lo en aqueixa tasca". Las Provincias per a 1945, hi trobem el seu primer article signat, "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana" i a l’any següent, en la mateixa publicació, apareixen els seus primers poemes. D’aquesta manera sorprén a algunes de les pàtums literàries de les generacions anteriors a la guerra d’Espanya. Com a mostra, el cas de Carles Salvador, que no coneixia l’escriptor de Sueca i un 10 de maig del 1947 escriu al diari Las Provincias : "Gramaticalmente es un gran conocedor de nuestro idioma y lo escribe sin concesiones de ninguna clase. Su formación, pues, es perfecta... Joan Fuster, crítico y poeta valenciano desconocido personalmente por nosotros, es ya un escritor maduro y hasta sospechamos, dada la manera de aparecer en los luceros de nuestro cielo literario, que J. Fuster no sea un nombre de pila sino la vulgaridad de un seudónimo". A banda d’aquesta anècdota, es pot veure com era l’ambient de desconeixement literari d’aquells anys. D’aquesta manera podem percebre com en aquest inici de la trajectòria literària de Fuster, té un pes important el vessant poètic, d’una banda, i el vessant crític, de l’altra.

174. C.B. Sant Josep De Badalona Club de B squet Sant josep de Badalona on es pot trobar informaci³ sobre el club, les plantilles del b squet base, l'escola de b squet, les plantilles i els campus que organitza. http://www.fortunecity.com/olympia/gretzky/368/sant_josep.htm

175. Ew Josep Carner «Nabí», Poema, Cant I - Eixample Web Text de la primera part d'aquest poema de josep Carner. http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/4045/tx-nabi.html

Eix@mple Web textos Josep Carner I d’alta cella vermella retruny per la ciutat: de tant de pes la meva destra s’ha cansat." guerxava els dits per no plegar la vara Em sento las de visions i caminades. Qui faria cabal de mi? per invocar ni maleir. Miolo com l’ocell de nit, car la vellesa Que em vagui, al caire de les acaballes, de fer-me perdedor. Com d’altres. Com qui mai no et sent en cap remor. Com aquell amb qui calles. Que igual em sigui l’un i l’altre dia, un solc i un altre solc dels sementers. Xaruc, el terrissaire cap motlle no canvia; Tenia el meu ofici: cap a la tasca apresa Vivia en mon poblet, ran de boscatge; i m’hi gruava el companatge pensant si compraria la vinya del coster. En havent-hi bastit cercaria muller i, en la nit gomboldat, plantaria llinatge. i que, quan torni de la treballada, s’assegui en el llindar i esguardi l’estelada, i que la dona, que s’atansa a poc a poc, Una vegada barba i cabells guarnits de polseguera ni en els seus ulls ni en l’abrandada veu. El voltaven minyons fent-ne riota.

176. La Biblioteca - VilaWeb Fragments d'aquest llibre de josep Guia, publicat per l'editorial Afers, on l'autor argumenta l'atribuci³ de l'autoria de «Tirant lo Blanc» a Joan Ro­s de Corella, contra l'opini³ general. http://vilaweb.com/AREES/biblioteca/guia/index.html

"De Martorell a Corella" Josep Guia (Fragments d'un llibre publicat per l'Editorial Afers. Apartat Correus 267. 46470 Catarroja) Un llibre a la recerca de coautor. Els enigmes que el Tirant lo Blanc Tirant Tirant tot acabat tot acabat Tirant Tirant Tirant podrien procedir dels afegits fets pel mateix Corella o pels cavallers contertulis del Parlament en casa de Berenguer Mercader Tirant lo Blanc ventilada rei dels catalans ventilar escusacions defalliment defalliment altre Tirant Tirant lo Blanc tot acabat Tirant mestre estudiant no s'ha d'entendre que no en fos ja mestre -i, per tant, no hem de situar-nos amb anterioritat a 1468-1471. No crec que tots els plagis de Corella que hi ha al Tirant Tirant Tirant contactes Tirant copiar, tallar i enganxar del Tirant marcar Tirant ni, tant sols, com al coautor. Tirant Tirant Tirant Tirant Autor de la Any Nombre de manlleus o concordances Tirant Moll 323 (DEPV) Riquer 485 (HLH) Riquer 473 (HLH) Miralles 190 (LM) Badia 190 (PCBM) Garriga 268, 291, 295, 305 (TC) 295, 305 (LM) 269, 291 (HLH) 444 (LC) Miralles 234 (Jd'A) 209, 216, 231 (LM)

177. W W W . C B S A N T J O S E P . C O M Club de b squet fundat el 1939 i amb equips repartits per les diferents lligues regionals catalanes. El club, els equips, el f²rum i enlla§os. http://www.cbsantjosep.com/

178. Josep Carner. Deu Rondalles De Jesús Infant (1904) Prentaci³ d'aquest llibre de josep Carner publicat el 1904, amb inclusi³ d'una de les rondalles. http://www.xtec.es/~malons22/personal/carnerjesusinfant.htm

Josep Carner Llibre dels poetes , guanyaria la Viola als Jocs Florals i escrivia a " La Veu de Catalunya ", " En Patufet i l' , en prosa rimada, i l'episodi del conill , PEL GAT EL GAT PARLA Oh, el temps sagrat de mitjanit, quan el bon gat contempla l'infinit! La lluna! Les penjarelles de les estrelles! Com resplendeixen Tota rosada, tot just eixida d'entre les randes del seu bressol. I sacsejava sos cabells d'or i s'aixecava lleugera d'ales com un Amor. EL CONILL Una vegada era un conill. Un conillet petit, petit. Era blanc com una neu, suau com la seda; amb uns ulls espavilats, eixorivits, alegres, amb unes orelles dretes i vigilants. De vegades la Dona hi estenia la roba de la bugada, neta com una patena. -On passarem la nit?- es deien. Car s'anava fent fosc i l'aire era fred. Mes per sort trobaren al fi una comitiva que havia acampat a mig soral per passar-hi aquell vespre. I el Noi duia la senalla. Ai, ai, ai... aquelles dentadures!

179. Noms Propis : Eugeni D'Ors Article de josep Murgades sobre la vida i l'obra d'aquest pensador, autor del 'Glosari', i enlla§os a altres llocs sobre el mateix tema. http://www.uoc.es/lletra/noms/edors/index.html

Eugeni d'Ors Noms propis Obres Revistes Premis ... Articles sobre l'autor (Traces) Inclou biografia, publicacions, traduccions i comentaris d'obres. Eugenio d'Ors "Viatge de tornada" Membre de l'Institut d'Estudis Catalans Ors a Quaderns Crema Josep Murgades (Universitat de Barcelona) La seva vida La Veu de Catalunya El Glosari El Glosari Glosario , al llarg de la seva etapa espanyola als diaris ABC primer, i La Ben Plantada Gualba, la de mil veus , 1915 i Filosofia de l'Home que treballa i que juga Lletres a Tina La Vall de Josafat , 1918-1919; i El nou Prometeu encadenat Glosari Glosari Glosari noucentisme , els d' imperialisme arbitrarisme civilisme classicisme mediterranisme Glosari noucentisme imperialisme L' arbitrarisme Civilisme (o civilitat classicisme i mediterranisme Glosari Glosari La Vall de Josafat amb Maria). Publicades durant l'estiu del 1911, les glosses de La Ben Plantada La Ben Plantada L'esclat de la Gran Guerra a l'agost del 1914 es va traduir al Glosari Lletres a Tina Tina i la Guerra Gran El divertimento estival del 1915 van ser les glosses de Gualba, la de mil veus

180. Josep Carner. Glosas -poesia Infantil- (1904) Nou glosses de can§ons populars infantils publicades per josep Carner a En Patufet l'any 1904 amb el pseud²nim Pepet C. http://www.xtec.es/~malons22/patufet/carner.htm

"¡Mecatxo!el senyor Joseph Carner qu'en sab de fer versos; que vos ne sembla d'aquestas poesías qu'ha publicat tituladas Glosas , ¡he! que son molt remacas; donchs heu de saber que las hi tretas d'un llibre que aquestos días ha publicat lo senyor Carner anomenat "Llibre dels poetas" que cregueu val ben bé la pena de comprarlo perque es molt bonich y está d'alló mes ben escrit." D'aquesta manera desvetllava " En Patufet " en el primer número de febrer de 1904 que el col·laborador del setmanari que firmava la secció "Glosas" amb el nom de Pepet C. era Josep Carner , que en aquell moment tenia 20 anys i que aquell mateix any, com heu llegit, acabava de publicar Llibre dels poetes "Mes vos haig de dir encara: lo meu amich y colaborador En Pepet Carner de qui vos he fet coneixer les sevas escayentas Glosas, es guanyador enguany del premi Patria, a qui junt a las moltas felicitacions que segurament haurá rebut hi adjunto la meva, que, encara que sia meva que so tan petit me crec regraciará puig mon cor es fet a mida d'home gran y aixís me plau dirli que espero veurerlo aviat proclamat Mestre". "No vos diré res de nou si vos faig a saber que s'ha publicat un llibre anomenat "

A  B  C  D  E  F  G  H  I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

Page 9     161-180 of 190    Back | 1  | 2  | 3  | 4  | 5  | 6  | 7  | 8  | 9  | 10  | Next 20